Detalls de la vida

(Abajo en la siguiente entrada, texto en Castellano)

Us recomane per llegir el text que escolteu la cançó del vídeo de la dreta del blog, R.E.M. – Everybody Hurts

Dies... dies amb els que he observat detalls que et trauen un somriure del més fons del cor, amb els que te n’adones del sentit de la vida, en els que mires l’horitzó de la mar i veus molt més enllà.

Últimament he reflexionat molt amb el pes de la societat i com pot arribar anar apagant la flama que cadascú tenim a l’interior, fent que un mateix no es valore mentre s’autoflagel·la a i s’ompli d’infelicitat.
Però quan un observa el seu entorn i veu que la gent que et rodeja i estimes, es gent que admires, fusió d’intel·ligència i cor, i que t’aprecien i et valoren, conclous que alguna cosa has de tenir encara que no la veges, digues-li màgia o energia , que es el que t’ha de fer emprar l’espassa per lluitar contra aquest pes, guanyant la batalla que et farà enorgullir-te de qui ets i sentir la olor a llibertat. Com diu la cançó de R.E.M Everybody hurts. You are not alone

I eixa magia de cadascú es la que m’ha fet recentment, viure importants moments amb persones que estime

Una mare explicant-me que la lletra de la cançó de Lluís Llach, “Un no se que”, es el significat del que sent per la seua filla http://www.justsomelyrics.com/1291976/Lluis-Llach-Un-no-se-que-Lyrics
Uns pares als que sempre he admirat que veus com parlem i et miren amb orgull i dipositen la seua confiança amb tu.
La foto d’un amic amb la seua parella a la gespa d’un parc de Sevilla on brillen per ells mateixa i et fan veure que tot amor es possible i que a tots ens arribarà.
Una amiga que per fi ha encontrat a la persona en la que confiar i a la que donar-li el seu amor.
Cosins i amics que emocionats i quasi amb llàgrimes als ulls et diuen que s’alegren de cor de veure’t i et parlen dels grans moments viscuts al passat.
Riures i somriures d’una persona que ha estat trista durant molt de temps, i veure com a poc a poc va lliurant-se de les cadenes que li impedien tornar a ser lliure.
El regal del detall més insignificant, que et fa veure com la gent pensa amb tu.
Veure com els kilòmetres es tornen insignificants valorant la distancia física respecte a la del cor.
Conèixer gent que et recorda que encara hi queda gent que val la pena conèixer.
Gent del passat que veus que sempre estaran present perquè formen part de tu.
Amics que acudixen a tu a moments difícils i importants per a ells.
I sobretot la gran noticia d’algú a qui vulc moltísim, una gran amiga que ha pres una difícil però alhora bonica decisió, la de ser mare. Una amiga a la que li done completament el meu suport i li transmet la meua alegria. Comença una nova etapa, amb moltes reflexions de com va canviant tot a traves del temps, però que segur que al veure somriure del futur nadó ens omplirà el comptador de la felicitat.

I recordeu: You are not alone
Gracies