Torna La Nostalgia

Es increible com a vegades les cançons poden plasmar sentiments tan vius en un mateix.
Per sort, Torna la Nostalgia, pero tambe els somriures i la il.lussio en el futur.

[Cesk Freixas - Torna La Nostalgia]


Diumenge a la tarda
tot sembla igual que sempre.
Ja torno a estar sol de nou
després d'una nit de festa.

M'aixeco del llit,
encara amb el vent
que oneja la teva imatge...
i amb la memòria borrosa,
pensaments que es desfan
i el teu somriure
que em vé a buscar...

Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...

I el fum d'aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...

Torna la nostàlgia,
dels teus cabells a la meva cara,
d'aquelles mans que es volien tocar,
sentir-te tan aprop i no poder-te abraçar...

Surto del bar,
amb les mans a la cara
intentant recordar la nit...
A quin castell em vas portar
Què és el que em vas explicar

Maleeixo no haver-te besat...

Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...

I el fum d'aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...

Envia'm Un Àngel

Veig caure la tarda
el teu record calla
les ombres de casa
Perfils de dolor
m'ataquen el cos
Respiro en l'aire
l'hivern que s'acaba
la nit delicada
deixa en el meu cor
deliris d'amor
Aniré com quan anàvem junts
darrera les teves passes
d'esquena al futur
Envia'm un àngel
que sigui com tu
Envia'm un àngel
que s'assembli a tu
Envia'm un àngel
que em recordi a tu
Caminaré d'esquena al futur
amiga nostàlgica
no puc oblidar-te
cabells a la cara
deliris d'amor
flagel·len el cos.

Lluna Plena

Una nit de lluna plena
de sobte va desaparèixer
pero no obstant no em vaig apenar
sino d'haverla pogut conèixer
em vaig alegrar...